Com ja sabeu, l'any 2011 va ser declarat any Enric Valor per commemorar el centenari del naixement del mestre, gramàtic i escriptor de Castalla. Em vaig plantejar de llegir alguna obra, en concret em feia especial il•lusió poder llegir les rondalles. Una persona que sabia d’aquesta il•lusió em va fer un regal meravellós el dia de Nadal del 2010: 8 volums amb totes les rondalles valencianes que Enric Valor va arreplegar a mitjan segle XX.
Avui, un any i mig després, i amb moltes lectures intercalades, he acabat la darrera rondalla. Confesse que la intenció inicial era acabar les 36 rondalles abans de cloure l'any 2011, però va ser necessari de llegir altres llibres entre rondalla i rondalla per evitar un enfit de fades, bruixots, bèsties magnífiques i personatges extraordinaris, tant per les seues virtuts com pels defectes.
La veritat és que n’estic molt content, d’haver-les llegides. Abans d’aquesta lectura tan sols n’havia llegida una, i, com tots (potser hi ha alguna honrosa excepció), sabia més contes recollits per Andersen o els germans Grimm que no els de la nostra terra. Però això són coses que passen si vius a un país sense sobirania. Cal dir que moltes de les rondalles avui en dia estarien titllades de políticament incorrectes, doncs hi ha molt de cavaller valent i molta princesa garrida i delicada, però això és un reflex d’èpoques anteriors.
D’altra banda, impressiona la riquesa lèxica de les rondalles. L’any passat vaig conèixer Enric Valor fill i em va comentar que son pare havia recollit més de dos mil mots en la tasca de recuperació de la lexicografia valenciana. Quasi res!
Una altra dada que em sobta, i perdoneu la meua ignorància al voltant del tema, és que el setanta-cinc per cent de les rondalles són recollides a tres pobles: Castalla (12), Bèlgida (10) i Penàguila (5). Tinc la meua teoria, però no diré res perquè tan sols és això, una teoria. Xixona amb tres, Biar, Callosa d’en Sarrià, Muro, la Vall de Tavernes i Benifallim completen la resta de pobles d’on el mestre castallut recull les rondalles.
Res, que ja feia temps que no penjava ni una ratlla en aquest blog, i volia compartir amb vosaltres el plaer d’haver conegut el llenyater de Fortaleny, el jugador de Petrer, Tombatossals, Esclafamuntanyes, Joan Ratot i molts més personatges que hagueren pogut omplir la meua infantesa però que han vingut quan estic en edat de criar-ne.
P.S.: comença el meu any Fuster. De Joan Fuster he llegit Un país sense política, Diccionari per a ociosos, Aforismes, i m'he rellegit Nosaltres els valencians, a banda de nombrosos articles i escrits com El blau en la senyera o País Valencià, per què? Alguna recomanació?
